Desde mi sillón

Un blog de la Red de las Indias

Grupo de Cooperativas de las Indias

Hacia un “verdadero mercado” de bonos

Hace ya bastante tiempo ofrecí este blog a aquellas personas que tuvieran algo que decir y no tuvieran su propio blog o no pudieran colocar su idea en un periódico en papel. Hoy se me presenta un caso así. Jaume Palau se queja inteligentemente de la falta de un “verdadero mercado de bonos” y propone su “construcción” indicando que de haber estado ya en marcha la crisis financiera no hubiera sido tan profunda. No le aceptan esta reflexión como carta al director y como yo creo que es una buena reflexión la ofrezco encantado. Yo, por mi parte, solo me he permitido ponerle un título en castellà.

L’altre dia, en una entrevista al Premi Nobel Eric Maskin al nostre diari,
la periodista treia el tema de que alguns bancs tornen a recorre als bons i
la “innovació creativa”. Tots sabem que la causa primera i mundial de la
crisi arrenca amb el bons subprime i altres actius tòxics, la majoria dels
quals en format de bons.

No cal dir que els primers creadors d’aquests
actius han sigut al primers bancs mundials, i que els governs, començant per
l’americà han tingut que sortir a salvar,- excepte a un en el que seus
bonistes s’han quedat sense cobrar-, abocant grans quantitats de diners, i
abocant-nos a una crisi brutal de liquiditat i desconfiança. Res a veure,
per cert, amb la bombolla immobiliària espanyola. Bé, dons fins al moment no
hi ha cap mesura evident de que s’intenti regular el mercat de bons. Aquest
es un mercat captiu dels bancs, en general del grans bancs, i durant tots
aquest anys s’ha caracteritzat per la manca absoluta de liquiditat i
transparència. Així com en el mercat borsari hi ha compradors y venedors i
en els mercats un poc desenvolupats hom pot tancar electrònicament una
operació i la liquiditat normalment no hi falta, com tampoc hi falta, pel
mateix funcionament, en el mercat de deute públic, resulta que en el mercat
de bons estem encara com si fossin en un mercat de “corros” o de cridaners,
per dir-ho d’alguna manera. Encara que vostè trobi el bo i un preu
orientatiu a Bloomberg, p.e., vostè no podrà tancar l’operació si no truca
al seu banc i aquest, moltes vegades truqui al gran perquè li doni preu. Pel
camí ja es pot imaginar la quantitat de comissions que es quedaran a mes a
mes, i això en el supòsit que li comprin. La primera i diria que única
reglamentació que s’ha d’introduir al mercat es que els reguladors obliguin
als bancs que han col·locat les emissions directes, o empaquetadetes, o
posar preu de compra i preu de venda i l’operació es pugui tancar
electrònicament. Si això hagués passat la crisi financera no hagués arribar
en aquests extrems, perquè els primers interessats en no quedar-se amb
actius dolents haguessin estat els propis bancs. A mes, les entitats
financeres haurien valorat els seus actius a preus reals. I si aquets bancs
deixaven caure al preu, després a la col·locació del bo, el mercat ja s’ho
hagués mirat amb desconfiança i el negoci futur d’aquests molt malmès. Per
tant, molta xerrameca, però si el lobby bancari continua manant (i a la
vista està que no poden ni controlar les milionàries remuneracions dels
directius) i cap govern, començant pel americà li posa el cascavell, la
propera vegada tindran que tornar a posar els dinerets…. de tots.

Jaume Palau

«Hacia un “verdadero mercado” de bonos» recibió 1 desde que se publicó el Martes 24 de Noviembre de 2009 . Si te ha gustado este post quizá te gusten otros posts escritos por Juan Urrutia.

Pingbacks recibidos desde otros blogs

Si no tienes todavía usuario puedes crear uno, que te servirá para comentar en todos los blogs de la red indiana en la
página de registro de Matríz.